Cal feminitzar la política
En una sessió del club de lectura de forma online molt agradable, les sòcies de 50a50 han connectat totalment amb Mireia Boya, autora del llibre “Trencant el silenci” (Ara Llibres), una obra en la qual l’ex diputada del Parlament de Catalunya explica la seva experiència política des d’un punt de vista molt personal i íntim i on destaca que cal feminitzar la política i que és imprescindible fer una aposta pel lideratge amb valors femenins, que també han d’exercir els homes.
Mireia Boya és coneguda per haver estat diputada al Parlament de Catalunya, però més enllà de la política en aquest llibre mostra la seva vessant més personal, la d’una dona feminista que ha patit actituds masclistes, que compateix els valors de 50a50 de posar la vida al centre i de la sororitat, i que també demana una transformació, un canvi en femení.
“Veig moltes similituds entre les nostres experiències, Mireia -li ha explicat la presidenta de 50a50, Anna Mercadé-. Una a la vida política i l’altra a la de les institucions empresarials, les dues hem hagut de treballar en sectors molt masculinitzats i hem patit la discriminació del patriarcat”.
Mireia Boya, que va participar a la segona edició del Fòrum Hipàtia (“una experiència que em va permetre connectar amb l’Associació 50a50 i confirmar que el feminisme és transversal i que el feminisme ens pot unir a molta gent, encara que tinguem ideologies diferents”, ha dit), ha donat compte del motiu del títol del llibre: “El silenci és una arma patriarcal. La dita ‘la roba bruta es renta a casa’ és una trampa, i l’arma més poderosa que tenim les dones és parlar, explicar què ens està passant a altres dones, perquè així veiem que no estem soles i ens empoderem i neix la sororitat, que és totalment transversal”.
Les sòcies de 50a50 participants a la sessió han destacat que “Trencar el silenci” és un llibre molt humà i humanista, i que l’autora té molta capacitat d’empatitzar i ha sabut trobar l’equilibri entre les diferents facetes de la seva vida, un repte que encara tenim moltes dones com a mares, filles, germanes, amigues i professionals. “La vida és poc més que estimar i que t’estimin. En el tema de les cures solem tenir tendència a ser cuidadores perquè som dones, i ens deixem cuidar poc. És important fer aquest clic”, ha contestat l’activista política.
L’autora ha fet èmfasi en la necessitat de visibilitzar molt més el lobby feminista i en la importància de què hi hagi més dones ocupant llocs de poder, que quan hi arribin facin polítiques feministes.