Politòloga de només 34 anys, María Florencia Freijo és una enciclopèdia feminista, font de sàvies reflexions sobre per què i com som on som pel que fa a la igualtat (o desigualtats) entre dones i homes. Ho plasma de forma generosa a “(Mal) Educadas” (Planeta), el seu segon llibre, i també ho ha explicat a les sòcies de 50a50 a la sessió del club de lectura que s’ha organitzat.

Segons la sinopsi del llibre: “Bones esposes, concubines, amants, filles, mares. Segles de (dolenta) educació han insistit a formar les dones com a bones servidores, sempre al servei d’un altre. Fins i tot quan l’escola estava fora del seu abast, aquests ensenyaments inorgànics es repetien fins a convertir-se en un substrat permanent que encara avui impulsa les dones a complir milers de mandats”.

Es tracta d’un assaig preciós, apte per a tots els públics i molt necessari per a les noves generacions, segons la secretària de 50a50, Cristina Oliva, que s’ha encarregat de dirigir la xerrada.

Freijo ha explicat la relació entre la història de les dones i la inseguretat que senten: “S’ha produït un aïllament històric de les dones, veiem dones aïllades, una Marie Curie, una Concepció Arenal, una Eva Perón, dones importants però aïllades. I llavors el missatge que queda és que les dones només són visibles quan són excepcionals, perquè no hi ha una història construïda per les dones, només coneixem la història dels homes. Després les dones acabem conversant sobre coses que ens passen i de les quals dubtem, i aquest dubte ve per l’aïllament i per no conèixer la nostra història”.

Ha reconegut tenir una “mirada bastant pessimista” perquè “per exemple els continguts infantils més vistos a Youtube són de contingut molt sexista”, de manera que “hi ha una reproducció generacional d’aquests models que serà molt difícil canviar”, i sobretot tenint en compte que aquests models produeixen biaixos inconscients.

Segons aquests biaixos i el model cristià, ha argumentat l’experta en perspectiva de gènere, hi ha un arquetip de com han de ser les dones: “Dones callades, llunyanes, submises. I si arribem a posicions de poder no podem alçar la veu, ens hem de mostrar conciliadores sempre, no podem parlar amb contundència i autoritat seguint l’estil de lideratge masculí”.

Pel que fa a l’accés a aquestes posicions de responsabilitat, María Florencia Freijo ha defensat que “els homes es resisteixen a perdre el poder i que les dones tenim reticències a ésser dirigides per altres dones”. I ho ha explicat: “No és una opinió, ho demostren diverses investigacions reveladores sobre els biaixos, en una varietat de camps, a nivell educatiu, mèdic, empresarial. Aquests estudis assenyalen que les dones valoren més positivament els homes que les dones, perquè un cop arribem al poder hem de sobreviure com a excepcionals. Ens van ensenyar que només hi ha una Eva Perón o una Marie Curie, i jo vull ser aquesta dona, no vull que cap altra dona em faci ombra perquè només n’arribarà una i només arribarà si és excepcional. Això genera una competència ferotge entre dones, que de vegades no és intencionada, sinó deguda als biaixos”.