La segona sessió del Cicle Hipàtia, amb títol “L’impacte de la pandèmia i la crisi sobre la salut mental des de la perspectiva de gènere”, ha denunciat la invisibilitat que s’està donant a aquest greu problema incrementat per la triple crisi de la COVID-19. Amb tot, ha assenyalat que la causa n’és l’estructura de la societat i no pas la pandèmia. Durant la xerrada, s’han demanat mesures urgents per frenar l’empitjorament de la salut mental, que ha afectat sobretot les dones.

La presidenta de 50a50, Anna Mercadé, ha introduït el Fòrum Hipàtia i ha explicat que “la majoria d’aquestes problemàtiques recauen en les dones, que han estat a primera línia com a professionals de les cures, la medicina, les farmacèutiques i la neteja”.

Leticia Asenjo Huete, directora tècnica d’EDAI, ha exposat la situació de la salut mental en nenes i les seves famílies: “Hi ha hagut subdiagnòstics de trastorns en nenes i la càrrega de la criança ha recaigut en les mares”.

A més, un 22% de dones ha patit un atac d’ansietat envers un 9% d’homes, segons ha explicat Dolors Liria, psicòloga i comissionada de Desenvolupament Professional i Ocupabilitat al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. La ponent ha afegit que no es pot millorar la salut mental de les dones sense que hi hagi un canvi social.

Seguidament, Anna Olivé i Torralba, de Medicina General i Psicogeriatria de l’Hospital Mare de Deu de la Mercè, membre de la junta de Metgesses.cat i vicepresidenta de les seccions de metges de residències i de l’àmbit sòcio-sanitari del CoMB, ha parlat de l’impacte en dones grans. “Les dones vivim més però amb pitjor qualitat de vida, anem tard a la consulta (i més amb la pandèmia) i portem la càrrega de les cures sense que això es valori”, ha dit Olivé.

Alba Luque Tintó, infermera de la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de Salut Mental a la Fundació Sanitària Mollet del Vallès, ha donat veu a les professionals d’infermeria i ha evidenciat la violència del sistema sobre les dones amb un relat commovent: “Els homes tornaven de la guerra com a herois. Nosaltres, infermeres, tornàvem a casa i ens quedàvem soles, no podíem ni tan sols abraçar els fills”.

Gemma Parramon Puig, cap de secció del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha explicat com han augmentat dramàticament els casos de trastorns de la conducta alimentària i les temptatives de suïcidi. “Les cures han de ser 50a50, necessitem millorar les condicions de vida de les dones i s’ha d’exigir corresponsabilitat”, ha afegit Parramon.

Finalment, les ponents han demanat que es portin a terme accions urgents per millorar la salut mental de les dones, com ara l’augment de recursos, polítiques de millora de la conciliació, formació de professionals en perspectiva de gènere i més psicòlegs i psicòlogues als centres d’atenció primària. Combatre la feminització de la precarietat, adaptar els serveis a les dones, corresponsabilitat, perspectiva de gènere en tots els programes, desgregar totes les dades per sexe i lideratge compartit entre homes i dones al sector de la salut són altres de les propostes aportades.