Les mateixes reivindicacions feministes, un segle després
L’Associació 50a50 ha celebrat una nova sessió del seu club de lectura, aquesta vegada centrada en l’obra “Una cambra pròpia” de Virginia Woolf.
Aquest clàssic deliciós de l’autora britànica reivindica la necessitat de què les dones tinguem un espai propi. En paraules de la presidenta de 50a50, Anna Mercadé, “segons Woolf la llibertat per a les dones és tenir una cambra pròpia i una renda, i això no ha canviat quasi gens, perquè en moltes ocasions seguim essent esclaves de les cures i les tasques domèstiques”.
“Les escriptores de classe mitjana a casa seva només tenien una sala única per a tots, per tant era on escrivien amb mil interrupcions, i a més ho havien de fer d’amagat perquè l’autoritat patriarcal no les renyés. El sistema patriarcal, per tant, les impedia pensar, ser professionals, poetes o artistes”, ha dit Mercadé.
Virginia Woolf va escriure aquest assaig el 1929, però “manté tota la seva actualitat -ha defensat la vicepresidenta Mar Gaya-, per exemple quant a la valoració dels treballs de les dones: les feines feminitzades no es valoren igual que les masculinitzades, això ho descriu Woolf a la seva obra i segueix essent així”.
Anna Mercadé ha coincidit: “Les reivindicacions profundes que exigia Woolf són les mateixes que tenim nosaltres, hem avançat però és un miratge”.
En aquest sentit, Gaya ha recomanat la lectura d’aquesta obra: “De vegades tenim la sensació que hem avançat molt en qüestió d’igualtat, i certament hi ha un avenç, però moltes de les desigualtats que descriu Virginia Woolf encara les patim”.