La sessió “Violència estructural contra les dones” ha tancat el Cicle Hipàtia, que sota l’organització del Fòrum Hipàtia ha posat el focus en els principals reptes en l’era post Covid-19 per avançar cap a la igualtat real i efectiva entre dones i homes. Aquesta quarta i última sessió ha commemorat el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones (25N) i ha servit per aprofundir en les causes de les violències masclistes. “Els assassinats contra les dones només són la punta de l’iceberg, hi ha una violència estructural que pateixen les dones i que ens impedeix desenvolupar-nos com a éssers socials”, ha assegurat Anna Mercadé i Ferrando, presidenta de l’Associació 50a50 i impulsora d’aquesta sessió.

Per analitzar el fenomen dels maltractaments que les dones sofreixen pel fet de ser dones, la jornada ha comptat amb la participació de Mar Gaya Quiñonero, vicepresidenta de 50a50 i fundadora de la consultora Igualando; Alba Alfageme i Casanova, psicòloga i professora de la Universitat de Girona; Lorena Garrido Jiménez, investigadora del Grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Silvia Moreira da Silva, responsable d’Atenció Psicosocial de l’Associació Hèlia, a part d’Anna Mercadé. A més, la clausura de la sessió ha corregut a càrrec de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge i Mestre.

En la introducció, la presidenta de 50a50 ha recalcat que les violències masclistes tenen causes profundes i sistèmiques, arrelades en la mateixa estructura de la societat i en l’educació que les va perpetuant. “A les dones ens han prohibit ser persones durant molt temps, per la por que ens han transmès, por de què ens expulsin del treball, por de dir-li quatre coses al cap perquè ens toca el cul, por de separar-nos perquè no som independents econòmicament”, ha afirmat.

Analitzant les violències masclistes a l’àmbit laboral, Alba Alfageme ha explicat que aquest espai ha estat tradicionalment reservat i dominat pels homes. “És un espai de poder social i aquest domini es concreta en l’assetjament per raó de sexe que pateixen les dones de mans dels homes”, ha dit. La professora de la Universitat de Girona ha afegit que l’assetjament laboral és la gran desconeguda: una de cada dues dones europees ha patit assetjament sexual, i centrant-nos en les dones en llocs de decisió aquesta taxa puja al 75%. “I pràcticament no hi ha denúncies, és una violència minimitzada i acceptada i reforçada pels entorns més masculins”, en les seves pròpies paraules.

Lorena Garrido s’ha centrat en les violències masclistes en l’espai digital. “Aquest espai és virtual però és real i per tant també la violència digital és real -ha explicat-. Persegueix el control dels cossos i de la presència pública. La pateixen molt més les dones que estan en espais públics i de poder”.

Silvia Moreira, per la seva banda, ha posat el focus en les violències masclistes a l’àmbit privat: “Succeeixen a la intimitat i per tant és més complicat visibilitzar-les. Però per evitar normalitzar-les els hem de comptabilitzar i posar nom, perquè allò que no s’anomena no existeix. Les violències masclistes són un fenomen estructural amb origen al patriarcat”.

El panell ha revisat també les violències masclistes econòmiques. “No poder accedir als mateixos recursos, cobrar menys, obtenir menys crèdits, la dependència econòmica de la parella… tot això és violència masclista econòmica”, ha assegurat Mercadé. Amb tot, “no es parla encara de la violència econòmica perquè és un tòtem del patriarcat, posaria contra les cordes el sistema, és una altra forma de control: la violència econòmica limita les vides de les dones, el seu dia a dia”, ha afegit Alfageme. En opinió de Mar Gaya, “segurament és una violència transversal, que travessa totes i afecta totes les altres violències masclistes”. No poder accedir a l’educació i a la feina en igualtat de condicions, la feminitat obligatòria (les dones s’han de gastar més diners en el culte al cos perquè la societat ho imposa així), la bretxa salarial i la infravaloració de les feines de les dones són altres exemples d’aquesta discriminació, apuntades per algunes de les assistents a la sessió.

La consellera d’Igualtat i Feminismes ha clausurat aquesta quarta jornada del Cicle Hipàtia. “Les violències masclistes són estructurals. Hem de posar en el centre de les responsabilitats els homes. És un treball que hem de fer des de la pedagogia”, ha reivindicat Tània Verge.

El Fòrum Hipàtia agrupa 24 entitats i associacions feministes i escenifica la unió de les associacions de dones empresàries, directives i professionals treballant per un mateix objectiu, la presència equitativa de dones en llocs de decisió, d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

El Cicle Hipàtia ha constat de quatre jornades, centrades en l’economia feminista, la salut mental de les dones, els drets humans i la transversalitat, i per acabar aquesta sobre violències masclistes.